2.4.1 Notació comuna per a cordes amb trasts
Aquesta secció s’ocupa de la notació comuna exclusiva dels instruments de corda amb trasts.
Referències per a cordes amb trasts
La notació musical per a instruments de corda amb trasts es
realitza normalment a una sola pauta, ja sigui en notació musical
tradicional o en tabulatura. A vegades es combinen ambdós tipus,
i és habitual a la música popular utilitzar diagrames d’acords a
sobre d’un pentagrama de notació tradicional. La guitarra i el
banjo són instruments transpositors, que sonen una octava per sota
del que està escrit. Les partitures per a aquests instruments han
d’usar la clau de Sol octava baixa "treble_8" (o
\transposition c per obtenir una sortida MIDI correcta).
D’altres elements relatius als instruments de corda amb trasts
s’estudien a d’altres parts del manual:
- Les digitacions s’indiquen com s’explica a Indicacions de digitació.
- Les instruccions per a lligadures Laissez vibrer així com lligadures d’unió sobre arpegis i trèmols estan a Lligadures d’unió.
- Les ordres per a la gestió de diverses veus es troben a Resolució de les col·lisions.
- Les ordres per a la indicació de harmònics està a Harmònics.
Vegeu també
Referència de la notació: Indicacions de digitació, Lligadures d’unió, Resolució de les col·lisions, Noms d’instruments, Escriptura de música en paral·lel, Arpegi, Llista d’articulacions, Clau, Transposició dels instruments.
Indicació dels números de corda
Es pot indicar la corda en la qual s’ha de tocar una nota afegint
\ número a una nota.
\clef "treble_8" c4\5 e\4 g2\3 <c\5 e\4 g\3>1
Quan s’usen al mateix temps digitacions i indicacions del número de corda, la seva col·locació es pot controlar per l’ordre en el qual apareixen aquests elements al codi sols si apareixen dins d’un acord explícit: aplicat a acords complets o notes individuals fora d’acords, les digitacions es col·loquen usant un mecanisme diferent.
\clef "treble_8" g4\3-0 g-0\3 <g\3-0> <g-0\3>
Els números de corda (així com als instruments sense trasts, on és obligatori) també es poden imprimir en nombres romans i col·locar-se a sota del pentagrama, en comptes de a sobre d’ell.
\clef "treble_8" c'2\2 a\3 \romanStringNumbers c'\2 \set stringNumberOrientations = #'(down) a\3 \arabicStringNumbers g1\4
Fragments de codi seleccionats
Controlling the placement of chord fingerings
The placement of fingering numbers can be controlled precisely. For fingering orientation to apply, it must be used within a chord construct <>, even for single notes. Orientation for string numbers and right-hand fingerings may be set in a similar way.
\relative c' {
\set fingeringOrientations = #'(left)
<c-1 e-3 a-5>4
\set fingeringOrientations = #'(down)
<c-1 e-3 a-5>4
\set fingeringOrientations = #'(down right up)
<c-1 e-3 a-5>4
\set fingeringOrientations = #'(up)
<c-1 e-3 a-5>4
\set fingeringOrientations = #'(left)
<c-1>2
\set fingeringOrientations = #'(down)
<e-3>2
\set stringNumberOrientations = #'(up left down)
<f\3 a\2 c\1>1
\set strokeFingerOrientations = #'(down right up)
<c\rightHandFinger #1 e\rightHandFinger #2 c'\rightHandFinger #4 >
}
Allowing fingerings to be printed inside the staff
By default, vertically oriented fingerings are positioned outside the staff; that behavior, however, may be disabled. Attention needs to be paid to situations where fingerings and stems are in the same direction: by default, fingerings will avoid only beamed stems. That setting can be changed to avoid no stems or all stems; the following example demonstrates these two options, as well as how to go back to the default behavior.
\relative c' {
<c-1 e-2 g-3 b-5>2
\override Fingering.staff-padding = #'()
<c-1 e-2 g-3 b-5>4 g'-0
a8[-1 b]-2 g-0 r
\override Fingering.add-stem-support = ##f
a[-1 b]-2 g-0 r
\override Fingering.add-stem-support = ##t
a[-1 b]-2 g-0 r
\override Fingering.add-stem-support = #only-if-beamed
a[-1 b]-2 g-0 r
}
Instruccions predefinides
\arabicStringNumbers,
\romanStringNumbers.
Vegeu també
Referència de la notació: Indicacions de digitació.
Fragments de codi: Fretted strings.
Referència de funcionament intern: StringNumber, Fingering.
Tabulatures predeterminades
La notació per a instruments de corda polsada es realitza sovint utilitzant un sistema de dits i xifres, o tabulatura. A diferència de la notació tradicional, les notes no es designen mitjanant figures, sinó mitjanant números (o símbols semblants a lletres de la intavolatura històrica). Les línies de la tabulatura indiquen sobre quina corda s’ha de tocar la nota, i el número sobre la línia indica el trast en la quan la corda corresponent s’ha de trepitjar. Les notes que s’han de tocar simultàniament s’alineen en sentit vertical.
De forma predeterminada, la corda 1 és la més aguda i correspon a
la línia superior de la pauta TabStaff. La afinació
predeterminada de les cordes del TabStaff és l’afinació
estàndard de guitarra (amb 6 cordes). Les notes s’imprimeixen com
a tabulatura, usant els contextos TabStaff i TabVoice.
S’afegeix automàticament una clau cal·ligràfica de tabulatura.
\new TabStaff \relative {
a,8 a' <c e> a
d,8 a' <d f> a
}
Les tabulatures predeterminades no contenen símbols per a la duració de les notes ni cap altre símbol musical, com ara indicacions expressives.
symbols = {
\time 3/4
c4-.^"Allegro" d( e)
f4-.\f g a^\fermata
\mark \default
c8_.\<\( c16 c~ 2\!
c'2.\prall\)
}
\score {
<<
\new Staff { \clef "G_8" \symbols }
\new TabStaff { \symbols }
>>
}
Si volem que tots els símbols musicals que s’usen a la notació
tradicional apareguin també a la tabulatura, hem d’aplicar l’ordre
\tabFullNotation dins d’un context contexto
TabStaff. Teniu en compte que, a la tabulatura, les
blanques tenen doble plica per poder distingir-les de les negres.
symbols = {
\time 3/4
c4-.^"Allegro" d( e)
f4-.\f g a^\fermata
\mark \default
c8_.\<\( c16 c~ 2\!
c'2.\prall\)
}
\score {
\new TabStaff {
\tabFullNotation
\symbols
}
}
De forma predeterminada, les notes s’assignen a la posició més
baixa del mànec (primera posició). Les cordes a l’aire s’agafen
com a preferència, automàticament. Si volem que una nota
determinada es toqui sobre una corda concreta, podem afegir una
indicació de número de corda al nom de la nota. Si no volem que
les indicacions de número de corda apareguin a la notació
tradicional, podem sobreescriure el segell corresponent.
Generalment és molt més còmode definir una posició utilitzant el
valor de minimumFret. El valor predeterminat és 0.
Fins is tot si minimumFret està establert, s’usen les
cordes a l’aire sempre que sigui possible. Aquest comportament es
pot canviar fixant restrainOpenStrings al valor #t.
\layout { \omit Voice.StringNumber }
\new StaffGroup <<
\new Staff \relative {
\clef "treble_8"
\time 2/4
c16 d e f g4
c,16\5 d\5 e\4 f\4 g4\4
c,16 d e f g4
}
\new TabStaff \relative {
c16 d e f g4
c,16\5 d\5 e\4 f\4 g4\4
\set TabStaff.minimumFret = #5
\set TabStaff.restrainOpenStrings = ##t
c,16 d e f g4
}
>>
Les construccions d’acord es pot repetir mitjançant el símbol de
repetició d’acords q. En combinació amb les tabulatures,
el seu comportament d’eliminar números de corda i de dits junt a
d’altres esdeveniments és fastigós, per la qual cosa potser voleu
executar
\chordRepeats #'(string-number-event fingering-event)
explícitament sobre expressions musicals en les tabulatures que
utilitzin Repetició d’acords. Aquesta ordre particular
és tan comuna que estigui disponible com particular es tan comuna
que estigui disponible \tabChordRepeats.
guitar = \relative {
r8 <gis-2 cis-3 b-0>~ q4 q8~ 8 q4
}
\new StaffGroup <<
\new Staff {
\clef "treble_8"
\guitar
}
\new TabStaff {
\tabChordRepeats \guitar
}
>>
Les lligadures d’unió que creuen salts de línia porten parèntesis de forma predeterminada. EL mateix regeix per a la capseta de segona vegada d’una repetició.
ties = \relative {
\repeat volta 2 {
e'2. f4~
2 g2~
}
\alternative {
{ g4 f2. }
{ g4\repeatTie c,2. }
}
b1~
\break
b1
\bar "|."
}
\score {
<<
\new StaffGroup <<
\new Staff {
\clef "treble_8"
\ties
}
\new TabStaff {
\ties
}
>>
>>
\layout {
indent = #0
ragged-right = ##t
}
}
L’ordre \hideSplitTiedTabNotes cancel·la el comportament de
gravar els números de trast entre parèntesis:
ties = \relative {
\repeat volta 2 {
e'2. f4~
2 g2~ }
\alternative {
{ g4 f2. }
{ g4\repeatTie c,2. }
}
b1~
\break
b1
\bar "|."
}
\score {
<<
\new StaffGroup <<
\new Staff {
\clef "treble_8"
\ties
}
\new TabStaff {
\hideSplitTiedTabNotes
\ties
}
>>
>>
\layout {
indent = #0
ragged-right = ##t
}
}
Es poden afegir indicacions d’harmònics a la notació de tabulatura en forma de les seves alçades de so:
\layout { \omit Voice.StringNumber }
firstHarmonic = {
d'4\4\harmonic
g'4\3\harmonic
b'2\2\harmonic
}
\score {
<<
\new Staff {
\clef "treble_8"
\firstHarmonic
}
\new TabStaff { \firstHarmonic }
>>
}
Observeu que l’ordre \harmonic s’ha d’adjuntar sempre a
notes individuals (possiblement dins d’un acord) en lloc
d’adjuntar-la a acords complets. Sols té sentit per a harmònics
sobre una corda oberta al dotzè trast. Qualsevol altre harmònic
ha de ser calculat per par del LilyPond. Es pot aconseguir això
indicant el trast al qual ha de fregar la corda el dit de la ma
que trepitja.
fretHarmonics = {
\harmonicByFret #5 d16\4
\harmonicByFret #4 d16\4
\harmonicByFret #3 d8\4
\harmonicByFret #5 <g\3 b\2>2.
}
\score {
<<
\new Staff {
\clef "treble_8"
\fretHarmonics
}
\new TabStaff { \fretHarmonics }
>>
}
De forma alternativa, es poden calcular els harmònics definint la raó de les longituds de corda per sobre i per sota de la digitació d’harmònic.
ratioHarmonics = {
\harmonicByRatio #1/2 <g\3 b\2 e'\1>4
\harmonicByRatio #1/3 <g\3 b\2 e'\1>4
\harmonicByRatio #1/4 { g8\3 b8\2 e'4\1 }
}
\score {
<<
\new Staff {
\clef "treble_8"
\ratioHarmonics
}
\new TabStaff { \ratioHarmonics }
>>
}
Fragments de codi seleccionats
Stem and beam behavior in tablature
The direction of stems is controlled the same way in tablature as in traditional notation. Beams can be made horizontal, as shown in this example.
\new TabStaff {
\relative c {
\tabFullNotation
g16 b d g b d g b
\stemDown
\override Beam.concaveness = #10000
g,,16 b d g b d g b
}
}
Polyphony in tablature
Polyphony is created the same way in a TabStaff as in a regular
staff.
upper = \relative c' {
\time 12/8
\key e \minor
\voiceOne
r4. r8 e, fis g16 b g e e' b c b a g fis e
}
lower = \relative c {
\key e \minor
\voiceTwo
r16 e d c b a g4 fis8 e fis g a b c
}
\score {
<<
\new StaffGroup = "tab with traditional" <<
\new Staff = "guitar traditional" <<
\clef "treble_8"
\new Voice = "upper" \upper
\new Voice = "lower" \lower
>>
\new TabStaff = "guitar tab" <<
\new TabVoice = "upper" \upper
\new TabVoice = "lower" \lower
>>
>>
>>
}
Open string harmonics in tablature
This snippet demonstrates open-string harmonics.
openStringHarmonics = {
\textSpannerDown
\override TextSpanner.staff-padding = #3
\override TextSpanner.dash-fraction = #0.3
\override TextSpanner.dash-period = #1
%first harmonic
\override TextSpanner.bound-details.left.text =
\markup\small "1st harm. "
\harmonicByFret #12 e,2\6\startTextSpan
\harmonicByRatio #1/2 e,\6\stopTextSpan
%second harmonic
\override TextSpanner.bound-details.left.text =
\markup\small "2nd harm. "
\harmonicByFret #7 e,\6\startTextSpan
\harmonicByRatio #1/3 e,\6
\harmonicByFret #19 e,\6
\harmonicByRatio #2/3 e,\6\stopTextSpan
%\harmonicByFret #19 < e,\6 a,\5 d\4 >
%\harmonicByRatio #2/3 < e,\6 a,\5 d\4 >
%third harmonic
\override TextSpanner.bound-details.left.text =
\markup\small "3rd harm. "
\harmonicByFret #5 e,\6\startTextSpan
\harmonicByRatio #1/4 e,\6
\harmonicByFret #24 e,\6
\harmonicByRatio #3/4 e,\6\stopTextSpan
\break
%fourth harmonic
\override TextSpanner.bound-details.left.text =
\markup\small "4th harm. "
\harmonicByFret #4 e,\6\startTextSpan
\harmonicByRatio #1/5 e,\6
\harmonicByFret #9 e,\6
\harmonicByRatio #2/5 e,\6
\harmonicByFret #16 e,\6
\harmonicByRatio #3/5 e,\6\stopTextSpan
%fifth harmonic
\override TextSpanner.bound-details.left.text =
\markup\small "5th harm. "
\harmonicByFret #3 e,\6\startTextSpan
\harmonicByRatio #1/6 e,\6\stopTextSpan
\break
%sixth harmonic
\override TextSpanner.bound-details.left.text =
\markup\small "6th harm. "
\harmonicByFret #2.7 e,\6\startTextSpan
\harmonicByRatio #1/7 e,\6\stopTextSpan
%seventh harmonic
\override TextSpanner.bound-details.left.text =
\markup\small "7th harm. "
\harmonicByFret #2.3 e,\6\startTextSpan
\harmonicByRatio #1/8 e,\6\stopTextSpan
%eighth harmonic
\override TextSpanner.bound-details.left.text =
\markup\small "8th harm. "
\harmonicByFret #2 e,\6\startTextSpan
\harmonicByRatio #1/9 e,\6\stopTextSpan
}
\score {
<<
\new Staff
\with { \omit StringNumber } {
\new Voice {
\clef "treble_8"
\openStringHarmonics
}
}
\new TabStaff {
\new TabVoice {
\openStringHarmonics
}
}
>>
}
Fretted-string harmonics in tablature
Demonstrates fretted-string harmonics in tablature
pinchedHarmonics = {
\textSpannerDown
\override TextSpanner.bound-details.left.text =
\markup {\halign #-0.5 \teeny "PH" }
\override TextSpanner.style =
#'dashed-line
\override TextSpanner.dash-period = #0.6
\override TextSpanner.bound-details.right.attach-dir = #1
\override TextSpanner.bound-details.right.text =
\markup { \draw-line #'(0 . 1) }
\override TextSpanner.bound-details.right.padding = #-0.5
}
harmonics = {
%artificial harmonics (AH)
\textLengthOn
<\parenthesize b b'\harmonic>4_\markup { \teeny "AH 16" }
<\parenthesize g g'\harmonic>4_\markup { \teeny "AH 17" }
<\parenthesize d' d''\harmonic>2_\markup { \teeny "AH 19" }
%pinched harmonics (PH)
\pinchedHarmonics
<a'\harmonic>2\startTextSpan
<d''\harmonic>4
<e'\harmonic>4\stopTextSpan
%tapped harmonics (TH)
<\parenthesize g\4 g'\harmonic>4_\markup { \teeny "TH 17" }
<\parenthesize a\4 a'\harmonic>4_\markup { \teeny "TH 19" }
<\parenthesize c'\3 c''\harmonic>2_\markup { \teeny "TH 17" }
%touch harmonics (TCH)
a4( <e''\harmonic>2. )_\markup { \teeny "TCH" }
}
frettedStrings = {
%artificial harmonics (AH)
\harmonicByFret #4 g4\3
\harmonicByFret #5 d4\4
\harmonicByFret #7 g2\3
%pinched harmonics (PH)
\harmonicByFret #7 d2\4
\harmonicByFret #5 d4\4
\harmonicByFret #7 a4\5
%tapped harmonics (TH)
\harmonicByFret #5 d4\4
\harmonicByFret #7 d4\4
\harmonicByFret #5 g2\3
%touch harmonics (TCH)
a4 \harmonicByFret #9 g2.\3
}
\score {
<<
\new Staff
\with { \omit StringNumber } {
\new Voice {
\clef "treble_8"
\harmonics
}
}
\new TabStaff {
\new TabVoice {
\frettedStrings
}
}
>>
}
Slides in tablature
Slides can be typeset in both Staff and TabStaff
contexts:
slides = {
c'8\3(\glissando d'8\3)
c'8\3\glissando d'8\3
\hideNotes
\grace { g16\glissando }
\unHideNotes
c'4\3
\afterGrace d'4\3\glissando {
\stemDown \hideNotes
g16 }
\unHideNotes
}
\score {
<<
\new Staff { \clef "treble_8" \slides }
\new TabStaff { \slides }
>>
\layout {
\context {
\Score
\override Glissando.minimum-length = #4
\override Glissando.springs-and-rods =
#ly:spanner::set-spacing-rods
\override Glissando.thickness = #2
\omit StringNumber
% or:
%\override StringNumber.stencil = ##f
}
}
}
Chord glissando in tablature
Slides for chords are indicated by default in both Staff and
TabStaff.
String numbers are necessary for TabStaff because automatic
string calculations are different for chords and for single notes.
myMusic = \relative c' {
<c e g>1 \glissando <f a c>
}
\score {
<<
\new Staff {
\clef "treble_8"
\myMusic
}
\new TabStaff \myMusic
>>
}
\score {
<<
\new Staff {
\clef "treble_8"
\myMusic
}
\new TabStaff \with { \override Glissando.style = #'none } {
\myMusic
}
>>
}
Hammer on and pull off
Hammer-on and pull-off can be obtained using slurs.
\new TabStaff {
\relative c' {
d4( e\2)
a( g)
}
}
Hammer on and pull off using voices
The arc of hammer-on and pull-off is upwards in voices one and three and downwards in voices two and four:
\new TabStaff {
\relative c' {
<< { \voiceOne g2( a) }
\\ { \voiceTwo a,( b) }
>> \oneVoice
}
}
Hammer on and pull off using chords
When using hammer-on or pull-off with chorded notes, only a single arc
is drawn. However “double arcs” are possible by setting the
doubleSlurs property to #t.
\new TabStaff {
\relative c' {
% chord hammer-on and pull-off
\set doubleSlurs = ##t
<g' b>8( <a c> <g b>)
}
}
Vegeu també
Referencia de la notació: Repetició d’acords, Repeticions explícites, Pliques, Harmònics, Glissando.
Fragments de codi: Fretted strings.
Referència de funcionament intern: TabNoteHead, TabStaff, TabVoice, Beam.
Advertiments i problemes coneguts
Els acords no es tracten d’una manera especial, i d’aquí que el selector automàtic de la corda pot escollir fàcilment la mateixa corda per a dues notes de l’acord.
Per utilitzar \partCombine, cal que TabStaff faci
servir veus especialment creades:
melodia = \partCombine { e4 g g g } { e4 e e e }
<<
\new TabStaff <<
\new TabVoice = "one" s1
\new TabVoice = "two" s1
\new TabVoice = "shared" s1
\new TabVoice = "solo" s1
{ \melodia }
>>
>>
els efectes especials de guitarra es limiten a harmònics i arrosegaments.
Tabulatures personalitzades
La tabulatura al LilyPond calcula automàticament el trast per a
cada nota, basant-se en la corda a la qual està assignada la
nota. Per fer-lo, cal especificar l’afinació de les cordes.
L’afinació de les cordes es dóna a la propietat
stringTunings.
El LilyPond porta afinacions predefinides per al banjo, la mandolina, la guitarra, el baix, l’ukelele, el violí, la viola, el violoncel i el contrabaix. El LilyPond estableix automàticament la transposició correcxta per a les afinacions predefinides. L’exemple següent és per a banjo, que sona una octava per sota del que està escrit.
<<
\new Voice \with {
\omit StringNumber
} {
\clef "bass_8"
\relative {
c,4 d e f
}
}
\new TabStaff \with {
stringTunings = #bass-tuning
} {
\relative {
c,4 d e f
}
}
>>
L’afinació per defecte és guitar-tuning (l’afinació
estàndard Mi-La-Re-Sol-Si-Mi). D’altres afinacions predefinides
són guitar-open-g-tuning (Sol Major a l’aire,
Re-Sol-Re-Sol-Si-Re), mandolin-tuning (mandolina) i
banjo-open-g-tuning (banjo amb Sol Major a l’aire). Les
afinacions predefinides estan a ‘ly/string-tunings-init.ly’.
És possible crear qualsevol afinació de cordes que es desitgi. Es
pot usar la funció \stringTuning per definir una afinació
de cordes i que pot usar-se per establir-la com el valor de
stringTunings per al context actual.
El seu argument és una construcció d’acord que defineix l’alçada
de les notes de cada corda a l’aire a aquesta afinació. La
construcció d’acord ha d’estar en el mode d’octava absolut, vegeu
Escriptura d’octava absoluta. La corda amb el número més
alt (generalment la més greu) ha d’anar primer a l’acord. Per
exemple, podem definir una afinació per a un instrument de quatre
cordes amb les alçades a'', d'', g' i
c':
mynotes = {
c'4 e' g' c'' |
e''4 g'' b'' c'''
}
<<
\new Staff {
\clef treble
\mynotes
}
\new TabStaff {
\set Staff.stringTunings = \stringTuning <c' g' d'' a''>
\mynotes
}
>>
La propietat stringTunings també s’utilitza per part de
FretBoards per calcular els diagrames de posició automàtics.
Les afinacions de cordes s’utilitzen com a part de la clau d’associació per als diagrames de posició predefinits (vegeu Diagrames predefinits de trasts).
L’exemple anterior també es podria haver escrit com segueix:
custom-tuning = \stringTuning <c' g' d'' a''>
mynotes = {
c'4 e' g' c'' |
e''4 g'' b'' c'''
}
<<
\new Staff {
\clef treble
\mynotes
}
\new TabStaff {
\set TabStaff.stringTunings = #custom-tuning
\mynotes
}
>>
Internament, una afinació de les cordes és una llista de l’Scheme d’alçades, una per a cada corda, ordenades d’1 a N, on la corda 1 està a dalt a la pauta de tabulatura i la corda N està a sota. Això resulta generalment en un ordre de la nota més aguda a la més greu, però alguns instruments (per exemple l’ukelele) no tenen les cordes disposades en ordre d’alçada.
L’alçada d’una corda dins d’una llista d’alçades de cordes d’un
és un objecte alçada del LilyPond. Els objectes alçada es creen
amb la funció de l’Scheme ly:make-pitch (vegeu
Funcions de l’Scheme).
\stringTuning crea aquest objecte a partir de l’entrada
d’acords.
El LilyPond calcula automàticament el nombre de línies dins del
TabStaff i el nombre de cordes dins d’un FretBoard
calculat automàticament amb el nombre d’elements de
stringTunings.
Per permetre a tots els contextos TabStaff usar la mateixa afinació personalitzada per defecte, podem usar
\layout {
\context {
\TabStaff
stringTunings = \stringTuning <c' g' d'' a''>
}
}
També es pot usar una clau moderna de tabulatura.
\new TabStaff {
\clef moderntab
<a, e a>1
\break
\clef tab
<a, e a>1
}
La clau moderna de tabulatura permet tabulatures de 4 a 7 cordes.
Una pauta de tabulatura TabStaff pot contenir intervals
microtonals com quarts de to, que es poden reproduir mitjançant
esdeveniments de la roda de canvi de to. Cal establir el valor
supportNonIntegerFret = ##t dins del context Score.
Tanmateix, no es permeten microtons als diagrames
FretBoards.
\layout {
\context {
\Score
supportNonIntegerFret = ##t
}
}
custom-tuning = \stringTuning <e, a, d ges beh eeh'>
mus = \relative {
eeses'4
eeseh
ees
eeh
e
eih
eis
eisih
eisis
}
<<
\new Staff << \clef "G_8" \mus >>
\new TabStaff \with { stringTunings = \custom-tuning } \mus
>>
Vegeu també
Referència de la notació: Escriptura d’octava absoluta, Diagrames predefinits de trasts, Funcions de l’Scheme.
Fitxers instal·lats: ‘ly/string-tunings-init.ly’, ‘scm/tablature.scm’.
Fragments de codi: Fretted strings.
Referència de funcionament intern: Tab_note_heads_engraver.
Advertiments i problemes coneguts
Els càlculs de tabulatura automàtics no funcionen bé a la major part dels casos per a instruments en els quals l’afinació de les cordes no varia de forma monòtona amb el número de corda, com ara l’ukelele.
Marcatges de diagrames de trasts
Es poden afegir diagrames de trasts a la música com elements de marcatge sobre la nota desitjada. El marcatge conté informació sobre el diagrama de trasts desitjat. Hi ha tres interfícies diferents de marcatge de diagrames de trasts: standard (estàndard), terse (concís) i verbose (detallat). Les tres interfícies produeixen marcatges equivalents, però tenen quantitats variables d’informació a la cadena de marcatge. Hi ha més detalls sobre la sintaxi de les diverses cadenes de marcatge que s’usen per definir diagrames de posicions a l’annex Instrument Specific Markup.
La cadena de marcatge dels diagrames estàndard de trasts indica el número de la corda i el número de trast en el qual es col·loca cadascú dels punts sobre la corda. A més es pot indicar cordes a l’aire i cordes mudes (que no es toquen).
<<
\new ChordNames {
\chordmode {
c1 d:m
}
}
\new Staff {
\clef "treble_8"
<c e g c' e'>1^\markup {
\fret-diagram "6-x;5-3;4-2;3-o;2-1;1-o;"
}
<d a d' f'>1^\markup {
\fret-diagram "6-x;5-x;4-o;3-2;2-3;1-1;"
}
}
>>
Les indicacions de celleta es poden afegir al diagrama a partir de la cadena de marcatge del diagrama de trasts.
<<
\new ChordNames {
\chordmode {
f1 g
}
}
\new Staff {
\clef "treble_8"
<f, c f a c' f'>1^\markup {
\fret-diagram "c:6-1-1;6-1;5-3;4-3;3-2;2-1;1-1;"
}
<g, d g b d' g'>1^\markup {
\fret-diagram "c:6-1-3;6-3;5-5;4-5;3-4;2-3;1-3;"
}
}
>>
Es poden canviar
la mida del diagrama de trasts i el nombre de trasts del diagrama
a la cadena de marcatge fret-diagram.
<<
\new ChordNames {
\chordmode {
f1 g
}
}
\new Staff {
\clef "treble_8"
<f, c f a c' f'>1^\markup {
\fret-diagram "s:1.5;c:6-1-1;6-1;5-3;4-3;3-2;2-1;1-1;"
}
<g, b, d g b g'>1^\markup {
\fret-diagram "h:6;6-3;5-2;4-o;3-o;2-o;1-3;"
}
}
>>
Es pot canviar el nombre de cordes d’un diagrama de trasts perquè s’adapti a diferents instruments com el baix i l’ukelele, amb la cadena de marcatge del diagrama.
<<
\new ChordNames {
\chordmode {
a1
}
}
\new Staff {
% Un acord «La» per a l'ukelele
a'1^\markup {
\fret-diagram "w:4;4-2-2;3-1-1;2-o;1-o;"
}
}
>>
Es poden afegir indicacions de digitació, i la posició de les etiquetes dels dits es poden controlar mitjançant la cadena de marcatge del diagrama.
<<
\new ChordNames {
\chordmode {
c1 d:m
}
}
\new Staff {
\clef "treble_8"
<c e g c' e'>1^\markup {
\fret-diagram "f:1;6-x;5-3-3;4-2-2;3-o;2-1-1;1-o;"
}
<d a d' f'>1^\markup {
\fret-diagram "f:2;6-x;5-x;4-o;3-2-2;2-3-3;1-1-1;"
}
}
>>
Es pot controlar el radi i la posició dels punts amb la cadena de
marcatge fret-diagram.
<<
\new ChordNames {
\chordmode {
c1 d:m
}
}
\new Staff {
\clef "treble_8"
<c e g c' e'>1^\markup {
\fret-diagram "d:0.35;6-x;5-3;4-2;3-o;2-1;1-o;"
}
<d a d' f'>1^\markup {
\fret-diagram "p:0.2;6-x;5-x;4-o;3-2;2-3;1-1;"
}
}
>>
La cadena de marcatge de diagrama de trasts concisa
fret-diagram-terse omet els números de la corda; el número
de corda ve implícit per la presència del punt i coma. Hi ha un
punt i coma per cada corda del diagrama. El primer punt i coma
correspon al número de corda més alt, i l’últim punt i coma
correspon a la primera corda. Es poden indicar cordes mudes, a
l’aire i números de trast.
<<
\new ChordNames {
\chordmode {
c1 d:m
}
}
\new Staff {
\clef "treble_8"
<c e g c' e'>1^\markup {
\fret-diagram-terse "x;3;2;o;1;o;"
}
<d a d' f'>1^\markup {
\fret-diagram-terse "x;x;o;2;3;1;"
}
}
>>
Es poden incloure números de celleta a la cadena de marcatge
concisa fret-diagram-terse.
<<
\new ChordNames {
\chordmode {
f1 g
}
}
\new Staff {
\clef "treble_8"
<f, c f a c' f'>1^\markup {
\fret-diagram-terse "1-(;3;3;2;1;1-);"
}
<g, d g b d' g'>1^\markup {
\fret-diagram-terse "3-(;5;5;4;3;3-);"
}
}
>>
Es poden incloure indicacions de digitació a la cadena de marcatge
concisa fret-diagram-terse.
<<
\new ChordNames {
\chordmode {
c1 d:m
}
}
\new Staff {
\override Voice.TextScript.fret-diagram-details.finger-code = #'below-string
\clef "treble_8"
<c e g c' e'>1^\markup {
\fret-diagram-terse "x;3-3;2-2;o;1-1;o;"
}
<d a d' f'>1^\markup {
\fret-diagram-terse "x;x;o;2-2;3-3;1-1;"
}
}
>>
Per ajustar altres propietats dels diagrames de trasts s’ha d’utilitzar
\override en utilitzar el marcatge concís amb
fret-diagram-terse.
La cadena marcatge detallat fret-diagram-verbose està en el
format d’una llista de l’Scheme. Cada element de la llista indica
la col·locació d’un element sobre el diagrama de trasts.
<<
\new ChordNames {
\chordmode {
c1 d:m
}
}
\new Staff {
\clef "treble_8"
<c e g c' e'>1^\markup {
\fret-diagram-verbose #'(
(mute 6)
(place-fret 5 3)
(place-fret 4 2)
(open 3)
(place-fret 2 1)
(open 1)
)
}
<d a d' f'>1^\markup {
\fret-diagram-verbose #'(
(mute 6)
(mute 5)
(open 4)
(place-fret 3 2)
(place-fret 2 3)
(place-fret 1 1)
)
}
}
>>
Es poden incloure digitacions i celletes a una cadena de marcatge detallat
fret-diagram-verbose. És exclusiva de la interfície de
fret-diagram-verbose la indicació ‘capo’ que es pot col·locar
sobre el diagrama de posició. La indicació de capo és una barra
gruixuda que cobreix totes les cordes. El trast de que té el capo
és el més baix del diagrama de posició.
Els punts que indiquen les digitacions es poden tant acolorir com imprimir entre parèntesis; a més a més, és possible alterar independentment el color dels parèntesis.
També es poden inserir elements de marcatge dins dels punts.
<<
\new ChordNames {
\chordmode {
f1 g c c b
}
}
\new Staff {
\clef "treble_8"
\override Voice.TextScript.fret-diagram-details.finger-code = #'below-string
<f, c f a c' f'>1^\markup {
\fret-diagram-verbose #'(
(place-fret 6 1)
(place-fret 5 3)
(place-fret 4 3)
(place-fret 3 2)
(place-fret 2 1)
(place-fret 1 1)
(barre 6 1 1)
)
}
<g, b, d g b g'>1^\markup {
\fret-diagram-verbose #'(
(place-fret 6 3 2)
(place-fret 5 2 1)
(open 4)
(open 3)
(open 2)
(place-fret 1 3 3)
)
}
<c g c' e' g'>1^\markup {
\fret-diagram-verbose #'(
(capo 3)
(mute 6)
(place-fret 4 5 1)
(place-fret 3 5 2)
(place-fret 2 5 3)
)
}
\override Voice.TextScript.size = 1.4
<c g c' e' g'>1^\markup {
\fret-diagram-verbose #'(
(place-fret 6 3 1 red parenthesized default-paren-color)
(place-fret 5 3 1 inverted)
(place-fret 4 5 2 blue parenthesized)
(place-fret 3 5 3 blue)
(place-fret 2 5 4 blue)
(place-fret 1 3 1 inverted)
)
}
\override Voice.TextScript.size = 1.5
<b, fis b dis' fis'>1^\markup {
\override #'(fret-diagram-details . ((finger-code . in-dot)))
\fret-diagram-verbose #`(
(place-fret 5 2 1)
(place-fret 4 4 "fis" red)
(place-fret 3 4 "b" red)
(place-fret
2 4
,#{ \markup
\concat {
\vcenter "d"
\fontsize #-5
\musicglyph "accidentals.sharp"} #}
red)
(place-fret 1 2 1)
)
}
}
>>
Totes les altres propietats de diagrama de trasts s’han d’ajustar
utilitzant \override quan s’usa el marcatge detallat amb
fret-diagram-verbose.
L’aspecte gràfic d’un diagrama de trasts es pot personalitzar
segons les preferències de l’usuari a través de les propietats de
la interfície fret-diagram-interface. Els detalls estan a
fret-diagram-interface. Per a un marcatge de
diagrama de trasts, les propietats de la interfície pertanyen a
Voice.TextScript.
Fragments de codi seleccionats
Changing fret orientations
Fret diagrams can be oriented in three ways. By default the top string or fret in the different orientations will be aligned.
\include "predefined-guitar-fretboards.ly"
<<
\chords {
c1
c1
c1
}
\new FretBoards {
\chordmode {
c1
\override FretBoard.fret-diagram-details.orientation =
#'landscape
c1
\override FretBoard.fret-diagram-details.orientation =
#'opposing-landscape
c1
}
}
\new Voice {
c'1
c'1
c'
}
>>
Customizing markup fret diagrams
Fret diagram properties elative { us de pàgina elative { us de p/em>
Fret diagram properties
>
elatiily-y-f371b17a.ly">
Creae
rties
y">
a-psalm">Puf="#lily deves"ordes amb tradr 4 4 "="#lilyoncisa/blockquote>
Fret. 3(criptTabulatula6/lo8 ram-ve5,.;4/ctao1))
\g
markup fret d;>
(1clourequot; \mus >>
\new Tab2taa format al text
!,15ull-measu
a-psalm">Pufrda al nom de la e'\harmonic>4\stopTexon =
lor dels parèntonic&Scheme-1" hl-cant-kievsymbols }
x-_005ctao1))
\g 943bass
\key c \major
\migo1))
ode>, o ianter">ore-ts de codi 6eleccionats
Changing fret orientations
Frocació d’un erride Fret"3">Tabulatula6
y">
a-psalm">Puf="#lily deves"ordes amb tradr 4 4 "=us >>
\new Tab2taa fTab2ta c1 d:m
}
}
\new Staff {
\clef "tre a( g)
\g
maronventions.ca.html">5.2w Tab2taa format al texta>
uot;=us >new Ta,\5 d\4st;>
\new Ta,\5 d\
re> uot;=us >new Ta,\5 d\4s re> re> re> re> r>re> re (als for (als forre,\5 d\pre> re de>&qulockquots">
y">
a-psalm"td>
per obtenir una sortida MIDI correcta).
D’altres elemeet diagrsquo c per obtenir-entryindex-fret_002ddiagraer obtenir-
fret-diagram<5c'5, \frettedStrings
}
}
>>
}
VoltaBracketSpanner
es amb tradr 4 4 "=us >>
\new Ta,\5 d\4s &qulockquotokqode>"rab &qulockquotokqode>"rab 1 (open 4)
(als forrew Ta,\5 d\pre>